El Consell Escolar de les Illes Balears ha
finalitzat el procés d’estudi dels projectes de decrets pels quals
s’estableixen els currículums i l’avaluació de l’educació infantil, primària,
secundària i batxillerat a les Illes Balears amb l’emissió dels
corresponents informes a la Conselleria d’Educació.

El Ministeri d’Educació i Formació
Professional va publicar els currículums estatals amb molt de retard respecte a
la data en principi anunciada i ha donat un molt escàs marge de temps per
preparar els decrets a les autonomies. La tramitació ha estat llarga i hi ha
hagut un intens debat sobre diferents aspectes dels quals ens agradaria
destacar-ne alguns que considerem més rellevants.

• Hi ha hagut consens en considerar que ens trobem a les portes
  d’un canvi profund que afectarà a tots els estaments del sistema educatiu,
  tant en els seus aspectes organitzatius, de funcionament, pedagògic,…i
  malgrat tractar-se d’uns canvis llargament esperats i que el nostre
  sistema educatiu necessita amb urgència per a la millora de la qualitat i
  de l’atenció a l’alumnat, opinem que un canvi de tal calat no es pot fer
  de forma precipitada i sense la deguda reflexió, tot el contrari, exigeix una
  planificació exhaustiva a tots els nivells, si no volem que
  aquesta  oportunitat de millora esdevingui un problema.

I perquè un canvi com aquest sigui exitós
és necessari que totes les persones integrants del sistema entenguin i estiguin
convençuts de la seva necessitat, molt especialment els i les professionals que
són els que dia a dia porten endavant la tasca educativa.

Així mateix, pensem que en aquest procés l’element
clau és la formació dels equips docents i els equips directius, que seran
els artífexs més rellevants; només amb una formació adient tindrem garanties de
comptar amb les capacitacions necessàries per  poder implementar de forma
exitosa els canvis i portar endavant aquesta empresa, assolint les fites que
els diferents esborranys de currículum cerquen. En conseqüència també serà
necessària la formació de les famílies i la resta de components de la comunitat
educativa que hauran de donar suport i actuar en coherència a les noves
directrius.  

Considerem també que, com en qualsevol
procediment de transformació,  hi ha d’haver un procés d’experimentació
acompanyat d’un seguiment continu per poder avaluar l’assoliment dels objectius
fixats i tenir l’oportunitat d’introduir modificacions a la planificació
inicial si és necessari,  això implicarà que el professorat disposi del
temps necessari per a implantar tots aquests processos, temps que haurà d’estar
reflectit en el seu horari.

Així mateix, cal recordar que la majoria dels
problemes que s’identifiquen per dur a la pràctica un enfocament competencial
tenen a veure amb recursos, condicions de treball, equipament,
assessorament, i en general tot allò que té relació amb el que és el dia a dia
del treball real en els centres i dels equips docents.

Un altre aspecte que s’ha de tenir molt en
compte és el fet constatat que a les Illes Balears hi ha grans diferències
entre centres, que n’hi ha que varen començar amb processos d’innovació per
introduir molts dels canvis que es postulen a la LOMLOE i a la LLEIB amb
propostes metodològiques diferents, unes més properes al que preveuen els
esborranys de currículums, però d’altres que no estan en aquest punt del procés
i que precisen una important adaptació. Per tant,  es requereix un Pla
de formació ambiciós, programes i actuacions que comptin amb el suport de
l’administració, que s’adaptin a les característiques de cada centre i que
tinguin en compte la seva realitat, per això és essencial que es faci  un
estudi previ de les seves necessitats i se’ls doti dels recursos i suports
adients, tenint especialment en compte el perfil d’alumnat.

A tals efectes, és imprescindible que la
Conselleria d’Educació doti a tots els seus serveis implicats en el dissenys
curriculars i molt especialment a la inspecció educativa de la formació i del
personal suficient per a poder dur a terme la funció d’assessorament; una
inspecció que es situï al costat dels centres com a figura clau d’acompanyament
i referència normativa, tasca absolutament necessària en aquest procés de
transformació i que els centres necessiten per a marcar un full de ruta
efectiu i coherent, tant amb les directrius i orientacions pedagògiques i
didàctiques que emanen de la LOMLOE i el seu desplegament, com amb la mateixa
normativa que les emmarca.

Encara que el que s’ha demanat per part d’
algunes entitats de la comunitat educativa és l’ajornament de la implantació
dels nous currículums, entenem que la seva entrada en vigor ve prescrita pel
calendari de desenvolupament de la LOMLOE, la qual estableix que el canvi de
currículum es farà en un termini de dos anys, el curs 2022/23 pels  cursos
senars i el 2023/24 pels parells i el redactat de la llei no deixa
marge de maniobra algun per al possible ajornament en l’aplicació. 
Però malgrat això sigui així, sí que considerem que la Conselleria té la
capacitat de seqüenciar el desplegament de la norma i evitar que la
precipitació en la seva implantació dificulti l’organització i el bon
funcionament dels centres educatius. 

• Coincidirem unànimement que s’ha de fer un veritable esforç per
  aconseguir que els nous currículums, especialment a l’ESO, constitueixin
  una oportunitat pel desenvolupament d’una joventut lliure de perjudicis
  de gènere amb l’objectiu prioritari de capacitar l’alumnat per un
  creixement al marge d’estereotips de gènere, amb una actitud crítica
  envers el sexisme, la violència i la discriminació, fomentant la igualtat
  efectiva entre dones i homes, així com persones amb diversitat funcional,
  per accedir a una formació lliure dels prejudicis que atribueixen
  diferents rols depenent del sexe, que els permeti tota classe d’opcions
  professionals.

 

• Així mateix, hi ha hagut consens en considerar que l’ensenyament
  de la filosofia ha de tenir el seu espai horari al currículum de
  secundària obligatòria i no només com a optativa com s’estableix al
  decret.

 

• Un altre dels temes que ha protagonitzat el debat ha estat
  l’ensenyament de religió a l’escola pública, en aquest punt, una
  majoria dels membres del Consell s’han manifestat a favor
  d’eliminar la religió del currículum reclamant una escola pública laica. Tot
  i ser conscients de la impossibilitat legal de l’eliminació, han volgut
  deixar constància de la demanda majoritària dels representants de l’escola
  pública i reclamar un diàleg seriós sobre aquesta qüestió a les
  administracions competents.

 

• Hem estat d’acord que tenint en compte els darrers informes de l’
  IAQSE, que constaten el recés de l’ús de la llengua catalana, pròpia de
  les illes els darrers anys, hem de ser conscients que el català és una
  llengua minoritzada i que com a tal, ha de ser objecte d’especial respecte
  i protecció.

El Consell Escolar de les Illes Balears
considera que aquesta pot ser, sens dubte, una gran oportunitat per
modernitzar el nostre sistema educatiu i per dur a terme un autèntic procés
de transformació i modernització curricular que sigui veritablement
inclusiu i permeti la personalització de l’aprenentatge desterrant les
desigualtats. Però només serà possible amb un compromís ferm des del
Govern per dotar als centres educatius dels recursos i professionals necessaris,
que permetin entre d’altres, una davallada de les ràtios   i una
educació inclusiva real, perquè com hem dit, hi ha centres educatius i
equips docents que ja estan assumint la responsabilitat que suposa aquest
canvi, així i tot,  no són la majoria. I, són centres i docents que
assumeixen aquesta responsabilitat gràcies a una dedicació i uns esforços
extraordinaris que no es poden mantenir durant molt de temps. I és clar, la
base on sustentar el procés de transformació curricular que proposen els
esborranys de decret no pot ser descarregant la responsabilitat en els centres
i els seus equips docents sense dotar-los dels recursos i la formació que
aquesta transformació demana i implica.

 

Pepita Costa Tur

Presidenta